El jutge de l'Audiència Nacional espanyola José Luis de Castro ha resolt avui condemnar els joves Jaume Roura i Enric Stern a quinze mesos de presó, amb possibilitat de ser substituïts per una multa de 2.700 euros cadascun, com a condemna per un delicte d' "injúries" a la corona espanyola després d'haver cremat fotografies del monarca d'aquest país. Aquesta condemna és exactament la mateixa que la que els havia posat aquest tribunal excepcional espanyol en el primer judici, que posteriorment va ser declarat nul per indefensió dels acusats. Tal i com va passar en la primera ocasió, durant aquest nou judici els joves van admetre els fets i la defensa va demanar l'absolució argumentant que la seva actuació s'emmarca en el dret a la llibertat d'expressió. De fet és molt probable que la defensa recorri la sentència perquè el procés se centri "en la llibertat d'expressió i manifestació pública". La sentència condemna els dos joves per les injúries a la corona espanyola, amb l'agreujant de "disfressa", ja que anaven amb la cara tapada. El jutge de Castro afirma que "la llibertat d'expressió té uns límits" i que no cal "vilipendiar els reis cremant una foto seva" per rebutjar la monarquia.
Sorprèn notablement que la condemna sigui exactament la mateixa que va imposar fa alguns mesos el jutge Vázquez Honrubia després d'haver ignorat les declaracions dels acusats, ja que les van fer en català i el tribunal no va permetre la presència de cap intèrpret (i per tant no les podien entendre). En el segon judici, ja amb traductors, el tribunal sí que ha pogut entendre les declaracions dels joves i les del seu advocat, però la incidència i influència que aquestes han tingut en el resultat final del judici és zero. O sigui, que de fet la voluntat d'escoltar les explicacions, tant les entenien com si no, era nul·la.
Sorprèn notablement que la condemna sigui exactament la mateixa que va imposar fa alguns mesos el jutge Vázquez Honrubia després d'haver ignorat les declaracions dels acusats, ja que les van fer en català i el tribunal no va permetre la presència de cap intèrpret (i per tant no les podien entendre). En el segon judici, ja amb traductors, el tribunal sí que ha pogut entendre les declaracions dels joves i les del seu advocat, però la incidència i influència que aquestes han tingut en el resultat final del judici és zero. O sigui, que de fet la voluntat d'escoltar les explicacions, tant les entenien com si no, era nul·la.