Per Jordi Muñoz, politòleg. Publicat al diari AVUI l'1 de juny de 2008.En la defensa de la llibertat, hom pot triar les causes més còmodes i simpàtiques per conrear-se l'aprovació unànime i garantir-se els homenatges. Si són llunyanes i exòtiques, l'èxit és segur. Sebastià Salellas, en canvi, va triar un altre camí. El de les causes justes, per incòmodes que foren.
No buscava l'aprovació de ningú, sinó la justícia. El seu compromís amb les llibertats no era estètic, sinó ètic. I per això defensà, fins al final, les víctimes de la tortura. I de detencions arbitràries. I de lleis injustes, i d'abusos de tota mena. Foren qui foren: els independentistes del 1992 o els del 2008, els suposats integrants de cèl·lules islamistes fantasma, els immigrants i refugiats o els infants etíops. Perquè, malauradament, les violacions dels drets fonamentals no cal anar-les a buscar a països exòtics. Potser això explica la indiferència, altrament incomprensible, amb què bona part dels mitjans catalans han rebut la notícia de la seva mort. No és un personatge còmode per a les ments benpensants.
Però, tanmateix, els silencis no deixen de ser inquietants. Amb en Sebastià Salellas, aquesta setmana el nostre país ha perdut una altra de les persones realment importants. I hem reaccionat com si n'anarem sobrats, de persones com ell. Perquè en Salellas era un dels bons. Dels bons de veritat. I en aquests temps, difícils per a les llibertats, en calen molts, com ell. Quan la por i l'obsessió per la seguretat fan retrocedir la llibertat, i la doctrina antiterrorista justifica tota mena d'abusos, necessitem, més que mai, persones disposades a arriscar per salvaguardar els drets i les llibertats fonamentals. Sobretot els dels més febles, que avui tenen un defensor menys. Ells sí que el recordaran, en Sebastià Salellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada