Durant el cap de setmana una desena de membres de col.lectius antimilitaristes van superar les tanques del recinte principal de la base militar Jaime I de Bétera en una
acció de protesta contra la presència dels efectius de l'OTAN a aquesta població valenciana. A la vegada, prop d'un centenar de persones es van concentrat en l'albereda de Bétera per a participar en la sisena edició de la inspecció ciutadana a la base de la Força de Resposta de l'OTAN. Malgrat que l'acció ha estat vetada mediàticament, diversos col.lectius i blocaires se n'han fet ressò, especialment
l'Avanç i blocs com el de
Jordi Martí Font.
En paraules de Martí i Font a la seu bloc, va ser una acció neta (deu retinguts que van entrar a la base però cap detingut), cansada (la Base no és al poble i va caldre caminar força), mullada (ens va ploure i va pedregar mentre tornàvem), ben muntada (amb autocar de tornada i tot) i que va expressar a la perfecció les normes que com a antimilitaristres ens hem marcat per funcionar tot i que no les tinguem escrites: acció a cara descoberta, de denúncia, no resistència a les detencions, acció directa amb els nostres cossos per davant, desobediència... tot allò que compartim els i les qui ni tenim ni volem exèrcits. I realment em va agradar molt de participar-hi.
Segons ha informat L'Avanç, des de les deu del matí les persones concentrades van estar muntant una paradeta informativa que va acollir els participants que anaven acudint, als quals va proporcionar un full d'instruccions amb l'esquema de l'acció, un mapa dels voltants de la instal·lació i la tradicional bata blanca dels inspectors i inspectores ciutadanes.
Un autobús va transportar a altre grup de persones directament des de l'estació de RENFE a València fins a Bétera. A les 11:45 es va iniciar la marxa de 3 km. per la carretera d'Olocau, després de fer una cercavila amb música de dolçaina i tabalet per alguns dels carrers del centre de Bétera.
Durant el recorregut fins als voltants de la instal·lació de l'OTAN els i les antimilitaristas portaven paraigües decorats amb símbols contra la guerra, fotos de ciutats ferides per conflictes bèl·lics, banderes i pancartes. Després de mitja hora de marxa, el grup va arribar al perímetre militar, a la rotonda on es divideixen les dues carreteres que limiten amb la base.
Alguns grups van estendre una cinta de senyalització de perill al llarg de la tanca exterior, com forma de clausurar simbòlicament la base, mentre un grup de dones, juntament amb els seus fills i filles, es concentrava davant la porta principal de la base, amb una pancarta que deia: "Les dones parim la vida; els exèrcits sembren la mort".
Poc després es van realitzar els intents d'entrada al llarg del perímetre militar al costat de la carretera d'Olocau. Poc abans d'arribar a la sortida de vehicles de la base, a l'altura de les instal·lacions de la Unitat Militar d'Emergències, fes va realitzar l'entrada de persones de diferents grups de persones. Algunes de les quals van sortejar les dues tanques metàl·liques passant per sota, aprofitant la seva amplada. Unes altres van grimpar i van travessar els filferros que coronen les tanque. En total, 10 persones van aconseguir traspassar el perímetre de seguretat i accedir a la zona de les instal·lacions.
Ràpidament van ser interceptades per agents de la Guàrdia Civil, precedits per vehicles militars, i identificades. Després d'uns 20 minuts d'espera, els agents van obligar els activistes a pujar als vehicles policial. Fins que just en el moment que eren transportats cap a la base es va produir una forta tempesta sobre la zona, amb calamarsa inclosa, moment en què van ser posats en llibertat els 10 activistes retinguts.
Des de la primera edició de la "inspecció ciutadana", més d'un centenar de persones han desobeït la prohibició d'entrar en el terreny militar, accedint també pel camp de maniobres de la base. A la protesta van acudir persones d'altres grups com la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, i la Plataforma contra la Militarització d'Albacete. Aquesta acció està emmarcada en un moviment a escala europea per a demandar el desmantellament de les infraestructures militars i la devolució dels seus terrenys per a usos socials i ecològics. "Les guerres comencen a Europa. Parem la guerra des d'Europa", és un dels lemes centrals d'aquest moviment que assenyala la implicació dels estats europeus en els preparatius de les guerres, bé sigui albergant instal·lacions militars ofensives o de suport al combat, cedint infraestructures civils com ports o aeroports per al desplegament internacional de tropes, o augmentant el pressupost públic per a despesa militar. Aquest moviment antimilitarista europeu va tenir la seva presentació en societat el passat 22 de març a la caserna general de l'aliança Atlàntica a Brussel·les. En l'acció "OTAN GAME OVER", unes 1000 persones de Bèlgica i altres 150 procedents de 17 països europeus van intentar sortejar les tanques i filats. 50 persones ho van aconseguir i 400 van ser detingudes durant diverses hores.
Convé recordar que la implicació de l'Estat espanyol en l'entramat global de la guerra és cada vegada major. No solament a través del comerç i producció d'armes i de la participació creixent en les operacions militars de combat i/o ocupació com a Afganistan, Líban, Balcans o Haití, sinó també amb de les diferents casernes espanyoles que acullen o poden acollir en ben aviat infraestructures de l'Aliança Atlàntica: el sotscomandament regional en Retamares (Madrid), el comandament rotario de la Fueza de Resposta a Bétera(València), la base de vigilància terrestre (Aliance Ground Surveillance) a Saragossa i l'escola de pilots de guerra (Tactical Leadership Programme) a Albacete. En el cas concret de la base de Bétera, aquestes instal·lacions alberguen el comandament rotatori de la recent Força de Resposta de l'OTAN, un exèrcit de caràcter netament intervencionista i ofensiu, capaç de copejar amb armament d'alta tecnologia en pocs dies en qualsevol lloc del planeta.