
Amb una participació general del 14 %, si bé en alguns col·legis no arriba ni al 5%, els i les estudiants escollien una setantena de representants al Claustre entre les diferents ofertes, especialment disputades a les Facultats d'Econòmiques, Dret i Ciències Polítiques. A diferència d'altres anys, en aquesta contesa ha destacat la presència de tot tipus d'organitzacions, en detriment de les persones a títol individual que abundaven en diferents facultats.
Tornant als resultats, però, l'escrutini ha donat altra vegada la majoria al SEPC (17 claustrals) seguida de l’AEP (9 claustrals) a certa distància, si bé cal ressaltar que el fet de presentar llistes en més col·legis electorals, que a la vegada eren els menys disputats, ha beneficiat a l’organització de l’esquerra independentista, que ha destacat per la seva presència en diferents facultats.
Nexe Socialista (7), Associació de Joves Estudiants de Catalunya–AJEC (6) o bé Estudiants en Acció (5), totes elles formacions qüestionades per una escassa activitat fora dels cicles electorals així com per actuar com a simples extensions universitàries de diferents joventuts polítiques (cas del PSOE i les JERC respectivament) han quedat una mica més enrere.
Finalment, cal destacar la irrupció de la Plataforma Universitària pel Català (PUC) que ha obtingut 4 representants, gairebé tots els que presentava, així com els 3 claustrals que obtindrà la formació Universitarios Liberal Demócratas (ULD), vinculada a formacions espanyolistes.
En una nota de premsa, el SEPC celebra el seu augment a la vegada que lamenta la baixa participació, un fet que atribueix rebuig “als òrgans antidemocràtics de la Universitat imposats per la LOU i la LUC” així com al “poc interès” de la UPF en la difusió de les eleccions i els seus òrgans de govern.
En tot cas, el sindicat d’estudiants considera que els i les estudiants que els han fet confiança mostren el rebuig a la imposició de l’actual reforma universitària així com al fet de no ser escoltats pels òrgans de govern. Conseqüentment, el SEPC, que s’emplaça a la importància del treball “dia a dia” per assolir tot allò que dibuixava en el seu programa electoral, es compromet “a portar la veu del conjunt dels estudiants als òrgans de govern” per tal que sigui “respectada i tinguda en compte”.