La justícia espanyola, un problema

JOSEP-MARIA Terricabras
Els (pocs) que ens queixem de la lamentable ideologització de la justícia espanyola tenim exemples constants d'allò que critiquem. Aquests dies els mitjans han parlat de tres casos a tres nivells diferents.
Primer cas: el Jutjat Penal número 2 de Terrassa va condemnar el 2002 Franki (Francesc Argemí) a dos anys i set mesos de presó per haver volgut despenjar una bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa. Encara que jo accepti –amb dades a la mà, no m'és fàcil– que el judici va ser net, la sentència –amb atemptat a l'autoritat i desordre inclosos– és absolutament al.lucinant: ¡dos anys i set mesos! L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat l'al.lucinació. I Franki, a la presó. ¿Saben el jutjat de Terrassa i l'Audiència Provincial que al segle XXI ningú no ha d'anar a la presó per voler despenjar una bandera?
Segon cas: el jutge Garzón, de l'Audiència Nacional, crida l'alcaldessa d'Arrasate, d'ANB, com a testimoni i allà mateix l'engarjola, sembla que per acusacions lligades a la seva, diguem-ne, mala "voluntat" –terreny més espiritual que legal– i perquè el jutge havia suspès les activitats d'ANB, però ella no en feia cas. ¿Sap el jutge que l'alcaldessa no és un partit, sinó una persona que ha de continuar complint les seves responsabilitats polítiques? De fet, poc abans, una moció de censura no s'havia pogut carregar democràticament l'alcaldessa. Oportunament, s'ha concedit audiència als seus contrincants polítics.
Tercer cas: el Tribunal Suprem sembla que ja mercadeja amb l'Estatut de Catalunya. Acceptarem això, traurem allò, tu per aquí, jo per allà. ¿Saben els jutges que som molts els que no els reconeixem autoritat moral –tot i que tinguin poder– per jutjar amb neutralitat l'Estatut, ja que ells mateixos han estat elegits per partits polítics als quals deuen butaca i obediència?
Només tres exemples: com si voler tocar qualsevol bandera fos delicte major, com si els jutges poguessin aturar el debat polític o negociar amb les decisions d'un referèndum popular. Certament, la justícia espanyola és un problema.