dijous, 20 de desembre del 2007

22D Marxes de Torxes per l'Amnistia

Dissabte 22 desembre
Marxes de Torxes per la llibertat de les preses i els presos polítics catalans (convoca Rescat-Col·lectiu de suport a presos i preses polítiques):

Barcelona— Dia 22 — 18h — Rambla Canaletes

Vic — Dia 22 — 18h — Plaça del Pes

Vilanova — Dia 22 — 19h — Plaça de les Neus

Tarragona — Dia 22 — 18:30h — Plaça Verdaguer

Capellades — Dia 22 — 20h — Plaça de la Bassa

Manressa — Dia 22 — 19:30h — Plaça Sant Domenec

Cardereu — Dia 25 — 11h —- Plaça de l’Ajuntament

Lleida — Dia 22 — 19h — Plaça de la Catedral (IEI)

Sabadell — Dia 22 — 19h — Plaça Enric Granados

Sant Cugat — Dia 22 — 18h — Plaça Octavià

Igualada — Dia 21 — 20h — Plaça del Rei

Ribes — Dia 22 — 18h — Plaça del Ajuntament

Vilafranca — Dia 22 — 19h—Plaça de la Vila

Terrassa — Dia 22 — 19:30h

Valencia — Dia 21 — 20h— Torres de Serrans

Molins — Dia 22 — 18h—Plaça de l’Ajuntament

Castelló — Dia 22 — 18h— Plaça Major

Girona—Dia 22—19h—Plaça del Vi

Reus — Dia 22 — 20h

Alcover — Dia 22 — 18h— Plaça del Portal

Comunicat de Rescat:De nou arriben aquestes dates i de nou ens bombardegen amb falsa felicitat, amb llumetes de colors i amb embolcalls buits. Tot al nostre voltant transpira una mena de pau sostinguda en el tradicionalisme, en el confort i en el consumisme, valors essencials d’aquesta societat neoliberal. I és en aquestes dates que nosaltres tornem a sortir al carrer per denunciar que els nostres companys i les nostres companyes romanen ostatges d’un conflicte armat, presos i preses per voler canviar l’actual ordre establert i aconseguir que es respecti la paraula del poble. I sortim a recuperar el carrer i a cridar, amb la nostra presència, que als nostres barris i a les nostres viles no hi som ni tots, ni totes. És per això, que des d’aquest espai de lluita en el que convertim les marxes de torxes als Països Catalans, volem reivindicar l’amnistia no com una mera excarceració, si no com un pas d’avanç emmarcat en una solució global. Perquè la superació dels conflictes que generen presos i preses polítiques passa, obligatòriament, per la superació dels problemes polítics que van originar el propi enfrontament. Perquè allà a on s’ha perdut la llibertat de triar el propi futur, aquesta ha de ser restituïda. Perquè la lluita és l’únic camí i nosaltres només sabem viure a aquesta banda de la barricada, volem a la Marina, a en Diego, a la Laura, a en Zigor i a la Lola lliures en una Terra Lliure.

FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!!!!