Està convençut que l'esquerra «abertzale» serà present en les eleccions generals-Com valoreu l'admissió a tràmit per part del Tribunal d'Estrasburg del recurs que va presentar Batasuna contra la il·legalització?
-«La valoració és positiva i ens mostrem prudentment satisfets amb la decisió del Tribunal d'Estrasburg, en la mesura que la decisió suposa l'admissió a tràmit sense encara entrar a considerar el fons de la qüestió. Mostra implícitament la solidesa de la demanda tant jurídicament com política en dictaminar que la llei de partits i la seva aplicació poden haver vulnerat diversos articles del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans, amb una possible vulneració del dret a la llibertat d'expressió i del dret a la llibertat de reunió i d'associació.»
-Confieu en les institucions europees en aquest aspecte?
-«Confiem que Estrasburg finalment es pronunciï favorablement a la nostra demanda. Amb tot, volem tornar a subratllar que la solució al conflicte polític, que els bascos i basques puguem decidir lliurement el nostre futur, no vindrà gràcies a cap instància judicial. Només nosaltres podem ser protagonistes d'aquesta labor i l'esquerra independentista està totalment compromesa a ser part determinant en el procés.»
-Com valoreu la reacció del PNB i el PSOE a aquesta admissió a tràmit?
-«El fet que basin la seva reacció a afirmar que una eventual sentència favorable d'Estrasburg no resultaria vinculant per al govern espanyol deixa en evidència que estan pensant que finalment el Tribunal fallarà a favor nostre, la qual cosa no està gens malament. Que segueixin així.»
-Francesco Cossiga defensa l'esquerra abertzale però diu que trencar la treva va ser un error. Com ho veieu?
-«El president Cossiga defensa que l'esquerra abertzale ha de jugar un paper important en un procés de diàleg i que els drets civils i polítics han de ser respectats. Comparteixo que la ruptura de la treva suposa un fet de greu transcendència, en la mesura que es dóna després d'un intent negociador (el de maig) en el qual ETA va oferir al govern espanyol el desmantellament de les seves estructures militars en el context d'un acord entre partits que permetés als bascos i basques decidir lliurement el seu futur. La resposta del govern espanyol va ser un no rotund. Ha preferit que el conflicte polític continuï, i això és el més greu i el que ens preocupa especialment cara al futur.»
-L'esquerra independentista basca compta poder-se presentar a les properes eleccions de març?
-«Estic convençut que hi serà present i que hi aconseguirà un bon resultat que servirà per dur a Madrid el projecte independentista basc i subratllar, mitjançant l'acció política al Parlament espanyol, que la pau és necessària i que per això hem de poder decidir. També serà important per condicionar el PNB i PSOE perquè no puguin tornar a oferir-nos una altra reforma estatutària que no escometi la territorialitat ni el dret a decidir.»
-Al passat congrés d'Eusko Alkartasuna (EA), un sector us va esbroncar. Com ho valoreu?
-«Van ser uns quants, que no van saber entendre que estàvem convidats per la direcció d'EA i que se'ns devia un respecte com a tal. L'incident es va tancar amb una gran ovació de suport per part dels centenars d'assistents al Congrés i de la mateixa executiva d'EA.»
-El PP català ha insinuat que es podria demanar la il·legalització de les CUP en els ajuntaments catalans. Com ho veieu?
-«La llei de partits s'utilitza al País Basc per atacar frontalment l'independentisme vulnerant drets civils i polítics. No dubto que el PP faria el mateix contra l'independentisme català representat per les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). Si arriben a això, serà perquè l'auge de les CUP és interpretat com a perillós. Seria una nova mostra de debilitat i desesperació antidemocràtica per tallar una experiència que té una potencialitat enorme en el context català i que entenc que preocupi els sectors més reaccionaris i espanyolistes.»
TONI STRUBELL per El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada