Els presoners polítics maputxe en vaga de fam,ja porten un mes

ANGOL / «Les lluites a les presons són absolutament legítimes, puix que permeten obtenir assoliments polítics i morals que són importants per a mantenir vigents les banderes de lluita del nostre poble, així com la denúncia de la persecució i repressió que aquest pateix per part de l'Estat xilè i, per tant, el reconeixement de la nostra qualitat de presos polítics», afirma Hèctor Llaitul, dirigent de la Coordinadora Arauco-Malleco (CAM) al referir-se, fa uns mesos, al dejuni protagonitzat fa any i mig, durant 63 dies, per presos maputxe a la presó de Angol. Les seves paraules poden aplicar-se a la situació que es viu en aquests dies, en tant que les actuals reivindicacions sintetitzen i recorden l'existència d'un conflicte de profundes arrels històriques, així com la nul·la voluntat de l'Estat xilè no només de reconèixer el caràcter polític del conflicte sinó també de resoldre'l. Llaitul protagonitza avui una vaga de fam que complix 30 dies en el mateix penal d'Angol, al costat de sis dels seus companys que es troben detinguts a Concepción i Santiago, i les reivindicacions dels quals són les mateixes de tots els anys; justícia i llibertat. Ambdues reivindicacions apunten a la qual ha estat una pràctica constant i habitual per part de l'Estat xilè: l'ús de muntatges jurídic polítics espectaculars que, acompanyats d'un discurs mediàtic criminalizador, deixa indefensos i sense garanties jurídiques als presos polítics maputxe; i la creixent militarització dels seus territoris ancestrals a fi de protegir els interessos empresarials que, de la mà de la indústria forestal i minera, estan provocant una accelerada deterioració en les condicions de vida en les comunitats maputxe. Mitjançant una recent Carta Oberta, els vaguistes van reivindicar la seva condició de presoners polítics de l'Estat xilè, «per haver participat dels processos de recuperació territorial i política de les nostres comunitats i per ser representants d'expressions de control territorial i autonomia de la lluita del nostre poble. Som ostatges de l'Estat Xilè per dur endavant els plantejaments ideològics i polítics de les organitzacions que s'han donat en les nostres comunitats per a donar major qualitat a la lluita de la Nació maputxe.Desprotegits«Ens sentim desprotegits enfront de l'arremesa polític judicial a l'hora d'enfrontar els processos que som objecte, ja que la nostra confrontació és, principalment, amb els grups econòmics més poderosos del país. Aquest poder de dominació conta amb totes les garanties de l'Estat xilè per a incriminar-nos i reprimir-nos. l' empresariat no només controla el poder econòmic en les regions en conflicte, si no també els mitjans de comunicació i són, en definitiva, part del poder polític. El Govern de la Concertació actua en concomitancia amb aquest i ambdós controlen el poder judicial en defensa dels seus interessos econòmics. Així s'entén la falta d'imparcialitat i objectivitat en els judicis que enfrontem els mapuche», denuncia Llaitul. Amb aquestes paraules recorda una realitat que ja ha estat denunciada per Amnistia Internacional i la Comissió de Drets Humans de l'ONU i que desmunta qualsevol discurs que, des de la Moneda, intenti negar l'existència de presos polítics maputxe o violacions de drets humans en els seus territoris, evidenciant que l'interès prioritari de l'Administració Bachelet , més enllà de la retòrica sobre programes socials, és el manteniment de les velles polítiques neoliberals heretades de la dictadura. «L'actual Govern, per la seva definició en pro del desenvolupament del model econòmic, prioritza les inversions capitalistes, per a establir l'estratègia d'expansió i aprofundiment del model econòmic capitalista neoliberal. Nosaltres -recorda Llaitul- sostenim que l'actual Govern dóna continuïtat a l'estratègia de contenció de la lluita maputxe, mentre que el nostre projecte de nació posa en risc els plans del model econòmic en el nostre territori». Una estratègia de contenció iniciada pel govern de Ricardo Llacs i que actualment troba el seu reflex en els més de vint presos polítics maputxe, els constants registres, allanaments, detencions o el desplegament d'unitats de Forces Especials de l'Exèrcit, Carabiners i Infanteria de la Marina, que converteixen els territoris ancestrals maputxe en la zona més militaritzada de Xile. SolidaritatFront aquesta realitat, els vaguistes afirmen que les seves demandes estan dirigides «al poder executiu perquè intervingui i mitjanci en una solució efectiva per a la llibertat dels presos polítics maputxe, principalment a través dels desprocesaments de les causes». Els presos destaquen que «el protagonisme que puguin assumir les comunitats i la mobilització que pugui desplegar el moviment maputxe tindrà especial importància en l'assoliment de les nostres demandes». Consideren que la clau per a evitar un desenllaç fatal està en els carrers, les comunitats i la pressió internacional. En Xile se succeïxen els actes de suport, que ja han arribat a ciutats com Londres o Ginebra, on el 26 d'octubre, en el marc d'una jornada internacional, va haver protestes davant les ambaixades xilenes. Des de la presó d' Angol, els vaguistes van saludar el suport rebut. «Agraïm el suport dels nostres pu peñi, pu lamieng, i de totes aquelles persones i organitzacions que solidaritzen amb la nostra causa, doncs tard o d'hora aquesta solidaritat posicionarà la lluita de la Nació Maputxe en l'àmbit de la resistència internacional al costat de tots els pobles oprimits del món, a qui saludem amb força i rebel·lia. A vostès els nostres germans i als pobles que lluiten contra l'opressió». Transcorreguts 30 dies de mobilització, la salut dels valguistes es deteriora de manera perillosa. Els presos han perdut uns deu quilos terme mitjà, tot just poden caminar i pateixen marejos i pèrdua de memòria i vista, han informat amb insistència les seves familiars. Les seqüeles poden ser especialment dramàtiques per a Patricia Troncoso i Juan Marileo, que van participar en la vaga de 2006 i que es va perllongar per dos mesos. Mentrestant, el Govern i els mitjans de comunicació oficialistes guarden silenci i miren per a altre costat mentre la salut dels presos es deteriora i aquests anuncien un enduriment del seu legítima protesta / Azkintuwe.COMUNICAT DELS PRESOS POLÍTICS MAPUTXE EN VAGA DE FAMEls presos polítics maputxe reclosos a la presó d'Angol, en vaga de fam des del passat 10 d'octubre, volem comunicar a la comunitat nacional i internacional que els nostres objectius en aquesta mobilització són: 1-Llibertat immediata a tots els presos polítics maputxe en les diferents presons xilenes. 2-La desmilitarizació i la fi de la repressió cap a les comunitats mobilitzades pels seus drets polítics i territorials.També volem denunciar els muntatges polítics-judicials contra els dirigents maputxe. Volem deixar clar que aquestes són les nostres demandes i no altres, com s'ha expressat a la premsa, pel que descartem altres reivindicacions com la signatura del conveni 169 de l'O.I.T o el reconeixement constitucional, ja que ara com ara aquestes no són les nostres demandes.Volem aclarir que no demandem la revisió de la "Llei Navarrès" que es va tramitar l'any passat i de passada denunciem que no va resoldre en absolut la nostra situació.És per aixó que les nostres demandes estan dirigides directament al poder executiu, perquè intervingui en una solució efectiva per a la llibertat dels presos polítics maputxe principalment arxivant les causes. En aquest sentit volem deixar clar que a dia d'avui no tenim cap acostament ni pronunciament per part de les autoritats competents,és per aixó que anunciem un enduriment d'aquesta mobilització, que com abans hem assenyalat, compta amb el recolzament de les comunitats en conflicte, del moviment maputxe autònom i de les nostres xarxes de suport a Xile i l'estranger. Per últim, agraïm el suport del nostre poble i les seves organitzacions conseqüents, a les comunitats mobilitzades i als diferents grups que donen suport la causa maputxe, a tots vosaltres WEUWAIÑ- MARICHIWEU!