LA DIGNITAT LLATINOAMERICANA COPEJA DUR EN LA CIMERA ALS COLONIALISTES ESPANYOLS

Altivesa prepotent del Rei espanyol al pretendre fer callar al Comandant Hugo Chávez

Per Carlos Aznárez

“Es va acabar l’època dels Virreis“, hauran pensat els caps d’Estat de Veneçuela, de Bolívia, de Nicaragua,de Cuba i Equador, quan en el marc de la XVII Cimera Iberoamericana, van haver de sentir les paraules recriminatòries del Borbó espanyol Juan Carlos, recriminant al cap revolucionari Hugo Chávez que va tenir la “gosadia” de anomenar feixista al ex mandatari José María Aznar. Les veritats li van doldre a la delegació espanyola i sobretot, quan Chávez va puntualitzar cadascuna de les maniobres que va fer el govern d’Aznar al donar suport el colp d’estat d’abril de 2002 a Veneçuela.El feixista Aznar va tenir dos defensors de luxe, a l’eixir el “socialista” Zapatero primer i després el Monarca espanyol, a exigir-li al cap bolivariano que calle la boca i no agredisca al seu compatriota i germà d’idees, en el que a feixisme es refereix.Zapatero, refutant a Chávez va demanar respecte per a Aznar perquè “havia estat triat amb el vot dels espanyols“. Però si faltava una mica perquè les oïdes del nou colonialisme espanyol s’irritaren encara més, va arribar el nicaragüenc Daniel Ortega, qui parlant en nom del seu poble (i de tots els pobles que lluiten contra el colonialisme i l’imperialisme) va contar la nefasta història de l’empresa espanyola Unió Fenosa en la seua accionar a Nicaragua. Els va tractar de mafiosos, d’imperialistes i de provocadors que creuen, va dir Ortega, que el poble de Nicaragua són els seus súbdits.Valia la pena veure la cara de Moratinos, Zapatero i el propi Borbó quan Ortega els cantava aquestes veritats. I per descomptat, el Borbó va optar per retirar-se enmig d’urgents consultes de la delegació espanyola. Zapatero i Moratinos es van quedar però grunyint pel baix. Ortega no va callar, i en la part final de la seua arenga (que va fer recordar aquells temps gloriosos que des de la comandància del FSLN li parlava a les masses rojinegres del seu país), va eixir en oberta defensa d’Hugo Chávez. Finalment, va arribar la dignitat de Cuba, en la veu del vicepresident Carlos Lage, qui va trencar una llança a favor de Chávez i en forma molt clara li va contestar a un cada vegada més incòmode Sabater que “no basta que un poble ho trie perquè un mandatari siga algú respectable“. I va agregar: “a Bush ho van triar i és l’assassí del poble iraqui i jo no li tinc cap respecte“.Qui vulga oir que escolte: els pobles de Llatinoamèrica ja no poden ser sotmesos ni per ianquis ni borbons. Amb aqueixa altivesa que els caracteritza, aquests defensors de les trasnacionals que han fet passar fam a la nostra gent (quina altra cusa és Repsol, Telefònica, Union Fenosa, Endesa i altres similars) van intentar fer callar però no ho van assolir als caps revolucionaris que avui els planten cara en nom dels seus pobles. Per això van haver d’optar (com en el cas del Borbó) per retirar-se.En bona hora, NO ELS VOLEM I HAN DE SABER-LO.Es va acabar l’època dels virreinats (encara que alguns agenollats encara queden) i és l’hora dels pobles. D’allí la dignitat de Chávez, de Evo, d’Ortega, de Corretja, de Lage, advertint-los als poderosos i als colonitzadors que Llatinoamèrica no vol saber més gens de les seues propostes neoliberals i imperialistes.