Intl.lectuals d'Amèrica Llatina i Europa van engegar aquest dijous la campanya Amèrica Llatina no calla, en defensa de la sobirania dels països llatinoamericans. Aquesta mobilització d’intel.lectuals d’esquerres critica l'actitud del rei espanyol contra el president veneçolà, Hugo Chávez, durant la cimera Iberoamericana i assenyala que aquella situació testimonia que els temps han canviat a Amèrica Llatina.
El text inicial de la campanya expressa que les veus dels indis, els oprimits i els oblidats han entrat definitivament en l'escenari polític iberoamericà, i ni monarques ni neoliberals disfressats d'esquerrans les faran callar. El text també recorda que a la cimera es pretenia debatre que la pobresa, exclusió i marginalitat de les majories del continent no és responsabilitat de les antigues metròpolis colonials ni de la continuïtat d'aquesta dominació per les transnacionals europees i nord-americanes. El manifest dels intel.lectuals a favor de la sobirania llatinoamericana exposa que la revolta de veritats, deslligada en les veus de líders emergits en processos de refundació nacional, va fer perdre el control als representants d'una mentalitat colonial. Són els interessos mesquins dels banquers i accionistes que representen i no cap honor dels espanyols, els quals condueixen el líder d'un partit "socialista i obrer" i un monarca no electe a compartir la defensa del criminal de guerra José María Aznar.
Durant la cimera el rei Juan Carlos va ordenar que callés al mandatari veneçolà quan aquest va qualificar de feixista l’expresident Aznar, qui també va ser defensat per l'actual president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Davant aquesta situació els impulsors de la campanya denuncien els qui pretenen frenar els canvis imprescindibles a Amèrica Llatina, els interessos multinacionals que amaguen, i deixen palesa la seva solidaritat amb els qui impulsen i defensen les transformacions socials i la justícia.
Entre els primers signants es troben Alfonso Sastre, Ignacio Ramonet, Pascual Serrano, Belén Gopegui, Constantino Bértolo, Ramón Chao, Montserrat Ponsa, Miguel Riera Montesinos i Higinio Polo. També els mexicans Pablo González Casanova, John Saxe Fernández, Víctor Flores Olea i Fernando Buen Abad, el cubà Roberto Fernández Retamar, el veneçolà Andrés Izarra i l'equatorià Pablo Guayasamín.
El llistat de signants el completen noms com Atilio Borón i Víctor Ego Ducrot (Argentina), Michel Collon (Bèlgica), Fernando Rendón (Colòmbia), Manuel Cabieses (Xile), Danny Rivera i Rafael Cancell Miranda (Puerto Rico) i James Cockcroft (Estats Units), Hèctor Díaz Polanco (República Dominicana), Salim Lamrani (França), Hildebrando Pérez (Perú), Hernando Calvo Ospina (Colòmbia) i Teodoro Santana (Canàries).
Font: http://www.magec.info/
El text inicial de la campanya expressa que les veus dels indis, els oprimits i els oblidats han entrat definitivament en l'escenari polític iberoamericà, i ni monarques ni neoliberals disfressats d'esquerrans les faran callar. El text també recorda que a la cimera es pretenia debatre que la pobresa, exclusió i marginalitat de les majories del continent no és responsabilitat de les antigues metròpolis colonials ni de la continuïtat d'aquesta dominació per les transnacionals europees i nord-americanes. El manifest dels intel.lectuals a favor de la sobirania llatinoamericana exposa que la revolta de veritats, deslligada en les veus de líders emergits en processos de refundació nacional, va fer perdre el control als representants d'una mentalitat colonial. Són els interessos mesquins dels banquers i accionistes que representen i no cap honor dels espanyols, els quals condueixen el líder d'un partit "socialista i obrer" i un monarca no electe a compartir la defensa del criminal de guerra José María Aznar.
Durant la cimera el rei Juan Carlos va ordenar que callés al mandatari veneçolà quan aquest va qualificar de feixista l’expresident Aznar, qui també va ser defensat per l'actual president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Davant aquesta situació els impulsors de la campanya denuncien els qui pretenen frenar els canvis imprescindibles a Amèrica Llatina, els interessos multinacionals que amaguen, i deixen palesa la seva solidaritat amb els qui impulsen i defensen les transformacions socials i la justícia.
Entre els primers signants es troben Alfonso Sastre, Ignacio Ramonet, Pascual Serrano, Belén Gopegui, Constantino Bértolo, Ramón Chao, Montserrat Ponsa, Miguel Riera Montesinos i Higinio Polo. També els mexicans Pablo González Casanova, John Saxe Fernández, Víctor Flores Olea i Fernando Buen Abad, el cubà Roberto Fernández Retamar, el veneçolà Andrés Izarra i l'equatorià Pablo Guayasamín.
El llistat de signants el completen noms com Atilio Borón i Víctor Ego Ducrot (Argentina), Michel Collon (Bèlgica), Fernando Rendón (Colòmbia), Manuel Cabieses (Xile), Danny Rivera i Rafael Cancell Miranda (Puerto Rico) i James Cockcroft (Estats Units), Hèctor Díaz Polanco (República Dominicana), Salim Lamrani (França), Hildebrando Pérez (Perú), Hernando Calvo Ospina (Colòmbia) i Teodoro Santana (Canàries).
Font: http://www.magec.info/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada