reACCIOna DAVANT LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!

En els darrers anys hi ha hagut una preocupació creixent envers la violència de gènere. Constantment en veiem les notícies a la premsa i el debat sobre el tema és present també en molts mitjans de comunicació. Hem presenciat com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg dels anys. Inicialment s’anomenava "violència domèstica", referint-se només en l’àmbit privat i familiar, i actualment ha derivat en un altre concepte: La violència de gènere. Si l’anomenem així hem d’assumir el caràcter estructural de la violència de gènere, una violència que troba el seu origen en les desigualtats que genera un sistema econòmic patriarcal i capitalista i que es manifesta en diversos àmbits i envers diferents col·lectius de persones, tot i que el que en pateix més les conseqüències és el col·lectiu de dones. Per part de les institucions es continua tractant el problema com a una "disfunció" de la societat, aplicant mesures policials i assistencialistes que s’ocupen de d’apaivagar les conseqüències més visibles però que en cap cas procuren de solucionar el problema des de l’arrel. S’intenten atacar els símptomes amb els mateixos instruments que els han provocat: l’Estat liberal burgès i els seus aparells són còmplices i defensors de la divisió sexual del treball, basada en la institució familiar que el capital utilitza per a socialitzar els costos tot privatitzant-ne els beneficis. No podem buscar la protecció en el botxí. Mentrestant, els rols socials i els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir l’estereotip de víctima i agressor: ara toca assenyalar els veritables culpables. Per això, avui nosaltres ens reunim per a recordar el caràcter polític de la violència de gènere. Perquè allò personal també és polític, les nostres vides privades, els nostres patiments i les opressions que patim a causa del gènere també són política. Tant si és física, psíquica o estructural és violència i el patriarcat n’és l’estructura que la manté. Perquè violència de gènere també és: Rebre una pallissa per part del teu company i després sentir-te culpable.Maltractar-te i matar-te de gana per aconseguir un cànon estètic imposat, buscant sentir-te desitjada.Rebre la catalogació de malaltia mental quan la relació entre el teus òrgans sexuals i el teu gènere no segueixen el patró establert.El tractament d’histèrica quan expresses la teua ràbia, que t’acaba fent callar i tornar al teu paper de submisa i agradable.L’assetjament sexual i laboral a la feina pel fet de ser dona.Estar condemnada a una doble escala salarial, la precarietat i la dependència econòmica, en ser considerada pel patriarcat capitalista font d'ingressos secundària de la família.La prostitució en el matrimoni com a supervivència econòmica.La bogeria com a diagnosi del teu malestar en una societat injusta i els sedants com a solució.Que el teu entorn, fins i tot la gent que estimes, no t’accepti per la teva opció sexual, que no encaixa amb el model de família heterosexual.La desesperació d’un home en atur que perd la identitat com a mantenidor de la seva família.Viure el divorci com a màxim fracàs personalLa frustració d'un home que ha fracassat en el seu rol masculí, assignat per la societat, i acaba usant la força com a últim recurs del patriarcat.En un sistema basat en la desigualtat i l’explotació, la violència és inevitable i té moltes cares, per això reACCIOna davant la violència de gènere. Plantem cara al patriarcat! Destruïm el capitalisme!