Salvador Seguí, assassinat per coratge i carisma

Avui li retran homenatge al carrer del Raval, on fou assassinat ara fa vuitanta-cinc anys
Sindicalistes x la Sobirania reten avui homenatge a Salvador Seguí (dit el Noi del Sucre), un gran sindicalista catalanista que la història oficial ha arraconat durant dècades. Seguí fou víctima de la seva gran capacitat de direcció, del seu coratge i de la seva flexibilitat, segons l'historiador Oriol Junqueras. Aquest participarà avui en l'homenatge que li retran al carrer de la Cadena del Raval barceloní, on fou abatut a trets per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana.
El Noi del Sucre, nascut a Lleida el 1890, fou, alhora, un gran sindicalista i un gran catalanista. Una vegada va declarar davant un auditori de Madrid que els únics que s'oposaven a la independència de Catalunya eren els grans empresaris.

La fascinació i el respecte que despertava es van fer més palesos que mai l'any 1919, durant la vaga de la Canadenca, l'empresa elèctrica més gran del país. Feia mesos que la vaga durava, i s'havia convertit en un referent del moviment obrer europeu, car s'havia estès a uns quants sectors industrials. Els obrers reivindicaven les vuit hores i l'alliberament dels treballadors empresonats a Montjuïc precisament per la vaga.

Quatre mil homes aplegats a la plaça de braus de les Arenes havien de decidir si la vaga es mantenia o no, sota la promesa del govern civil de satisfer les millores reclamades. En prendre la paraula, Seguí féu emmudir l'auditori, i el va convèncer d'aturar la mobilització amb un argument d'una gran sensibilitat: 'Companys, tots sabem l'esforç que ha calgut per arribar fins aquí. Si la continuem, aquesta nit moltes dones dormiran soles perquè els marits continuaran presos. Vosaltres, en canvi, dormireu a casa, al costat de la dona i dels fills. Penseu en les dones i en els fills dels vostres companys, i després decidiu si voleu continuar. I els obrers van optar per posar fi a la vaga.

Layret, García, també ignorats

No és pas solament Seguí, assassinat per la seva capacitat d'arrossegar les masses, que ha estat ignorat per la història oficial. 'El procés de recuperació de la memòria és lent, i aquests últims anys hi ha hagut moltes altres prioritats', explica Oriol Junqueras. Un altre dels oblidats que cal recuperar és, en opinió de Junqueras, Francesc Layret, advocat laboralista, també assassinat per pistolers a sou de la patronal. Layret, tot i ser discapacitat, va esdevenir un mite de l'obrerisme i del catalanisme dels anys vint. Cipriano García, un immigrant vingut de Manzanares de la Mancha els anys seixanta del segle passat, és també una referència del sindicalisme catalanista, oblidat per la història oficial. García, que era independentista, va fundar la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), organització sindical catalana de signe nacionalista. La CONC li ha dedicat una fundació.

font : vilaweb