L'homenatge a Xirinacs de la CUP de Vilanova i la Geltrú aplega nombroses persones

L’acte va reconèixer la trajectòria política d’una figura menystinguda per la major part de la classe política catalanaDissabte passat a la Casa del Mar de Vilanova i la Geltrú, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va organitzar un homenatge a Lluís Maria Xirinacs on va assitir nombres persones, la sala d'actes va quedar petita davant la gran afluència de públic. Amb un acte senzill, però emotiu, la candidatura de l’Esquerra Independentista va reivindicar la figura d’aquest lluitador incansable per les llibertats dels Països Catalans, ja fos durant la dictadura franquista com ara, en el que ell mateix anomenava pseudodemocràcia.
A banda de recordar punt per punt la seva trajectòria, el presentador de l’acte, Antoni Arrufat, va destacar que l’acte també volia ser un desgreuge davant el menyspreu que la classe política catalana va tenir amb Xirinacs quan va ser processat per la justícia espanyola per una frase extreta de context pronunciada al Fossar de les Moreres durant la Diada nacional del 2002. L’acte, silenciat des dels mitjans de comunicació municipals, el va obrir la intervenció de Fèlix Simon, membre de la fundació Randa i fundador de la plataforma Vegueria Penedès. Simon, amic personal de Xirinacs, va destacar els estrets vincles de l’homenatjat amb el Gran Penedès i com, fins i tot, havia donat suport a l’Assemblea d’Unitat Popular, precedent del que ara són les CUP. Simon va destacar que, tot i que moltes persones veien Xirinacs com un idealista, ell era plenament conscient que de res serveix el que es pugui dur a terme des de la política si està desconnectat de la lluita del poble. Núria Roig, també membre de la Fundació Randa, va exposar quines eren les línies de treball que es duien a terme des d’aquesta institució impulsada per Xirinacs l’any 1987. Seguidament es va projectar el documental Xirinacs: de l’amnistia a la independència. El curt concentrava en uns cinquanta minuts tota la trajectòria política, i també filosòfica, de qui va ser impulsor de l’Assemblea de Catalunya, va patir empresonaments, va protagonitzar nombroses vagues de fam i fins i tot, després d’assolir el càrrec de senador, va ser proposat com a Premi Nobel de la Pau. L’any 2000 va reaparèixer amb la campanya Jo també em planto passant 12 hores diàries a la plaça de Sant Jaume de Barcelona convocant l’Assemblea dels Països Catalans. El punt i final de l’acte, i també el moment més emotiu, el va posar la lectura per part d’una membre de l’Assemblea de Joves de Vilanova de l’Acte de sobirania amb què Xirinacs es va acomiadar. Un text que passava comptes amb la classe política i que va anar seguit de la interpretació per part del violoncelista Gilbert Bernadó del Cant dels Ocells.