Muntatges polítics per sostenir un estat que es desintegra.

La única manera de mantenir l'ordre a l'Estat espanyol és la repressió i les mentides.
La classe política perd les regnes de la incompetència i converteix els quatre anys de mandat en quatre anys de campanya electoral.
Els mitjans de comunicació degraden fins a ser escenari d'aquest circ polític que mou els fils.

La ciutadania perd l'interés en una millora social, desesperats i cansats de tantes oïdes sordes. És el que volen, desinterés social. Hi ha persones, que inmunes a aquesta malaltia occidental continuen les seves lluites socials o nacionals o ambdues de la mà. Això no estava previst i s'ha de tallar les ales a qui intenta volar. Cossos policials que de tant ràpid que es formes es descarrilen i dels seus errors en fan guions teatrals.

Tres nois són detinguts perquè un Guàrdia Urbà incompetent no es posa el casc en un enfrontament i rep un cop que l'inavilita totalment 2 anys. Per netejar el seu nom i tranquilitzar la familia detenen tres innocents que ja porten dos anys a presó. Aquests ningú se'ls treu. Amaguen la seva incompetència i inutilitat darrera d'un guió de teatre en que les víctimes no són actors.

Igor Portu és detingut en una operació antiterrorista (aquestes operacions mai detenen els vertaders terroristes, que es droguen als lavabos del parlament) els etarres són detinguts davant testimonis que veuen com encaputxats (Els GAR, els terroristes de l'Estat) s'emporten a dos joves sans encara. Hores després un ingressa a la UCI. Igor Portu presenta els símptomes propis d'una pallissa: cops, cops o més cops, fins que un Guàrdia Civil passat de drogues, li rebenta costelles i pulmó. La incompeténcia dels GAR els descobreix (no torturen no! autolesió, perdonin, ah! no aquest cop a la detenció, però no va ser neta? nerviosos?)

Aquests són els casos més actuals, però està clar que coneixen a qui molesta, que fan la vida impossible a qui els evidencia. Detencions ilegals, identificacions massives, pallisses, intimidacions, etc.

Tot i així, algun dia les coses canviaran i vosaltres no ho patireu segurament, però els vostres fills i filles sí, i per això lluitem, no hi ha res més gran que l'odi que l'amor a la llibertat.

I qui observa i no es mou, qui observa i ho permet és tant culpable com els jutges, jutgesses, institucions estatals, cossos policials. La vostra indiferència, és complicitat.

font : indymedia bcn