Quan l'expressió comporta desobediència

Quan l'expressió comporta desobediència
Enric Stern i Taulats
Com a víctima del lamentable espectacle que l'Estat espanyol ha escenificat aquests dies sobre la temàtica de la crema de fotos dels monarques espanyols, vull expressar el següent:
Primer de tot, voldria agrair tota la solidaritat arribada des de tots els àmbits, que s'ha extès com una taca d'oli per tot el mapa dels Països Catalans.
Tinc ben clar que tot aquest procès no fa més que demostrar la debilitat de l'Estat espanyol, que un cop més usarà la repressió en comptes de permetre espais de llibertat i decisió per les persones i els pobles. Considero, per tant, que l'és de la repressió en comptes de la raó no és una mostra de força, sinó de debilitat, que és deguda a les contradiccions de les seves lleis i paraules i la poca raó de ser de la persistència d'un Estat que en tot moment ha estat un invent i no una realitat.
Ja ho havien demostrat amb anterioritat il.legalitzant diaris, partits polítics o fins i tot segrestant revistes humorístiques, tot seguint sempre els dictàmens infrenables i incansables dels sectors més rancis de l'Estat espanyol, com a conseqüència de la incompetència i inoperància dels polÕtics que diuen representar-nos. Aquests, a més, han amagat un cop més el cap sota l'ala, enmig de les seves vergonyes i contradiccions, i han eixamplat encara més el salt entre ciutadania catalana i classe política.
Sóc conscient, a més, que en el meu acte de protesta pacífica vaig tocar l'ànima de la bèstia, la monarquia borbònica, qui des de bon principi ha tingut la patent de la construcció d'aquest Estat, por derecho de conquista. Ara bé, com sempre he fet, mai consideraré cap símbol ni concepte com a sagrat i intocable i continuaré desconfiant de qui això m'ho imposi. Pel que tinc entès, en una democràcia les coses són relatives i no absolutes.
Per construir un poble lliure primer cal que les persones siguin lliures, i així en absència de democràcia fàcilment ha de comportar a la desobediència i la insubmissió.
I a aquells que s'omplen la boca dient que som uns simples radicals, els vull reafirmar que sí, que som radicalment antimonàrquics, per democràcia, per justícia amb el poble català i per igualtat entre les persones. De totes maneres, tambŽ vull confirmar que els vertaders radicals, els perillosos, no són els de baix, els del poble, sinó els que estan a la poltrona, com s'està demostrant.
El que hem de tenir clar, doncs, és que amb tot aixó no fan més que donar la raó a l'independentisme d'esquerres. Jo, almenys, en un Estat així no hi vull viure.